Entrevista amb els germans Torres, chefs del restaurant Dos Cielos a l’hotel Melià Barcelona Sky.

     1. Quines diferències hi ha entre la cuina tradicional i la cuina molecular o creativa?

Crec que la principal diferència és que entenem el que succeeix a l’hora de cuinar.

Hi havia aspectes que no coneixíem com per exemple perquè la maionesa es tallava. Avui en dia, els cuiners i les universitats anem més de la mà i per això, gràcies als químics, podem entendre millor el que passa més enllà de la ebullició o la cocció.

Una altre diferència és que els cuiners hem aprés a depurar la cuina, és a dir, a eliminar els greixos no saludables  per a poder arribar a una gastronomia molt més sana.

    2.  Pot ser la cuina creativa una cuina popular?

Sí, creiem que aquesta cuina pot ser i és popular ja que rebem gent de tot el món, gent molt jove, gent del nostre propi barri... Estem sorpresos perquè aquesta gent jove vol provar i experimentar la diferència entre un restaurant gastronòmic i un restaurant més normal. En principi crec que la gent veu que es pot menjar bé, com a qualsevol restaurant, però a més viuen una experiència. Aquesta vivència és el plus que afegeix cada restaurant basant-se en la seva filosofia. Els restaurant gastronòmics oferim una experiència que sigui difícil d’oblidar.

     3. Quan i per què va introduir tècniques creatives a la seva cuina?

Nosaltres creiem que el treball, com tots, ha de tenir una identitat ja que vivim en un món molt globalitzat. És important que si estem a una cuina, tu puguis saber i conèixer la nostra cuina tan si estàs aquí com si estàs a Nova York. És per això que hem volgut tenir personalitat i crear les nostres pròpies tècniques per a diversificar el món gastronòmic.  Cada cuiner té unes característiques i a partir d’aquí  cadascú expressa la seva cuina.

    4. Quines tècniques o plats us caracteritzen com a restaurant?

El que fem nosaltres és una cuina de sabor, una cuina que té records de la infància, una cuina de recuperació de productes. El 97% dels productes que fem servir al restaurant estan produït per nosaltres ja que tenim deesses a Extremadura, horts de verdures i plantes a Gavà i al Maresme. A partir d’aquí nosaltres fem una cuina amb productes locals però molt oberta al món ja que viatgem molt i, gràcies a això, agafem productes d’arreu del món com Brasil, Colombia, Àsia...

Tots aquest productes els portem i els fem nostres i això ens permet que la nostra cuina estigui molt oberta al món.

    5. Trobes que els productes químics que s’usen són saludables?

Crec que tot el que està al abast de la gent i està comercialitzat és saludable.

Nosaltres fem una cuina molt natural però no estem en contra dels productes que poden ajudar a fer segons quines elaboracions. Els productes que nosaltres fem servir sabem que provenen d’algues i altres compostos naturals. Si parlem de química, la pròpia sal és un producte químic. Aquest tema és molt difícil ja que és complicat posar el límit entre allò químic i allò natural ja que cada dia prenem coses químiques.

    6. Fins a on pot arribar la cuina creativa?

El futur és la salut ja que som el que mengem i per això volem que a través de l’alimentació arribem a curar. Si ens alimentem bé, el nostre motor funcionarà correctament. També crec que hauríem de tornar enrere amb el tema del producte de qualitat ja que la indústria s’ha carregat una mica el paper dels productors i de la gent que treballa al camp i és aquesta agent la que ens pot donar un producte de qualitat.

    7. La vostra forma de cuinar s’ha vist alterada pel fet de ser més coneguts?

No ja que nosaltres no veiem la fama com un factor important ja que ens sembla ridícula. El que sí que ens agrada és el reconeixement ja que estem treballant tot el dia però a tothom li agrada que valorin la seva feina. No pensem que som famosos, tot el contrari ja que fugim d’aquesta història. Continuem treballant i evolucionant dins de la filosofia que sempre hem seguit ja que seguim amb els mateixos objectius de cuinar amb sabor, qualitat, respecte i humilitat. A partir d’aquí nosaltres seguirem igual, treballant.