martes, 16 de diciembre de 2014

La Transglutaminasa

TRANSGLUTAMINASA: La transglutaminasa és un enzim que permet unir diverses proteïnes. Popularment es coneix com a “Cola de carns” ja que pot unir diversos tipus de carns. Les carns contenen molts aminoàcids entre els quals s’hi troben la lisina i la glutamina. Aquests dos enzims són els encarregats de mantenir de forma natural les unions entre proteïnes. Quan tallem un tros de carn, els enllaços es trenquen i el que fa la transglutaminasa és restablir els enllaços entre les proteïnes. Per tal de que això succeeixi, s’ha d’escampar el pols de la transglutaminasa per la superfície de la carn i posteriorment esperar 8 hores per a que aquest enzim faci el seu efecte.
Els xefs o cuiners  fan servir aquest element per tal d’unir varis trossos de carn per tal d’obtenir un producte més vistós que l’original i amb una certa innovació. Es poden fer servir tan aus, animals terrestres com peixos o animals marins. Un producte molt conegut és el surimi.
Podem trobar aquest producte en forma de pols incolor i insuls. La indústria comercialitza aquest enzim per poder obtenir patés, pernils, etc.
Si parlem sobre la salut, aquest producte no està prohibit i no s’ha descobert cap efecte nociu per l’humà. Tot i així, com a qualsevol carn, existeix el risc de proliferació bacteriana. Aquest problema té una solució ben senzilla ja que si cuinem la peça de carn a més de 65ºC, aquests bacteris moren i no tenen medi de vida. 

miércoles, 26 de noviembre de 2014

Emulsió

·   Existeixen varies definicions d’una emulsió encara que si parlem de cuina, una emulsificació és la barreja homogènia de dos líquids no miscibles entre ells com l’oli i l’aigua. Per tal de fer aquest procés, necessitem una molècula grassa i una molècula aquosa. Amb la emulsificació podrem crear unes espumes molt lleugeres anomenades aires.
Per obtenir aquests aires, és necessari un emulsionant per tal de que els dos líquids no es dispersin com per exemple el rovell de l’ou o la soja. Aquesta tècnica no és nova ja que s’ha fet servir durant molts anys en la cuina tradicional per tal de fer salses, maioneses, gelats, ganache, mousse o pastissos de l’alta rebosteria. 


sábado, 25 de octubre de 2014

Entrevista amb Raül Balam, xef del restaurant Moments a l’hotel Mandarin Oriental.


1.     Quines diferències hi ha entre la cuina tradicional i la cuina molecular o creativa?
Personalment crec que no hi ha cap diferència entre aquests dos tipus de cuina ja que tots anem cap al mateix camí. Tots els cuiners tenim com a objectiu fer gaudir al client. Tan la cuina tradicional com la creativa, vol que la gent gaudeixi d’una experiència. Nosaltres fem una cuina creativa però tradicional alhora perquè agafem aquests plat tradicionals de tota la vida i els posem al dia d’avui, això sí, intentem fer servir els menors productes químics.

2.       Pot ser la cuina creativa una cuina popular?
Crec que cada cop hi ha més llocs on pots trobar els productes requerits com per exemple a mercats o botigues especialitzades. Hi ha molta informació a internet sobre gelatines vegetals i la resta de productes. Si a una persona li agrada aquest tipus de cuina pot trobar moltes coses. Tot això, però, depèn de les ganes que s’hi posin, és clar.

3.       Quan i per què va introduir tècniques creatives a la seva cuina?
Vam introduir algunes tècniques per tal de que el client gaudís i jugués amb diferents efectes sorpresa. Aquí fem servir una tècnica amb la gelatina vegetal en que fem un bombó, per exemple de caps d’escamarlà. Primer fem un caldo de caps d’escamarlà de tota la vida i després el congelem. En calent és líquid però per contacte qualla, així que punxem aquests bombons i els banyem en una solució de gelatina vegetal que quan es desfà de dintre queda com un rovell d’ou. El client percep una bola que no sap de què és, però quan la rebenta, troba aquest gust de suc d’escamarlans. Aquesta presentació fa gaudir molt al comensal ja que no presentes aquest plat com un caldo sinó com petites perles.   

4.       Quines tècniques o plats us caracteritzen com a restaurant?
Jo crec que ens caracteritza el tracte al producte. Nosaltres no fem un plat per fer una tècnica sinó que apostem per un producte, concretament aquell producte que toca menjar ja que és de temporada. A partir d’aquí, mirem les opcions que tenim per manipular aquell l’aliment. Crec que el que ens diferència és el bon tracte amb el producte.

5.       Trobes que els productes químics que s’usen són saludables?
Nosaltres no som molt de productes químics però si hi ha una tècnica que ens agrada, la podem incorporar. Intentem tirar pel camí natural. Mai hem esferificat ja que intentem tirar cap al camí de la gelatina vegetal que surt de la garrofa i, per tant, podríem dir que és més natural.
Si estan i es venen, saludable ho deuen ser. Si abuséssim d’ells sí que podrien ser perjudicials perquè el nostre cos no està preparat per a aquestes coses. Crec que amb comptagotes són bons ja que fan gaudir al client, però, això sí,  sense abusar-ne. Estem en un país on tenim una gran varietat de productes, tan d’hort, com de mar, com de muntanya, és per això que els hem d’aprofitar i fer-los servir per a sorprendre. 

6.       Fins a on pot arribar la cuina creativa?

Jo, personalment, futur li veig perquè el client gaudeix. A més, està de moda i està en boca de tots. Si es fa servir bé, pot tenir una gran llargada encara que la gent sempre tira cap allò més tradicional. No obstant,  si hi ha gent que fa aquesta cuina i la gent va als restaurants per menjar aquestes tècniques, per alguna raó serà. Crec que tindran  futur tan les coses químiques com les coses naturals sempre que es facin bé i es tractin amb respecte. 

domingo, 28 de septiembre de 2014

Entrevista amb Juan Pretel, xef del restaurant Roca Moo.

1.    Quines diferències hi ha entre la cuina tradicional i la cuina molecular o creativa?
La diferencia simplement és una evolució. Nosaltres intentem, per lo menys en aquest restaurant, fer evolucionar la cuina tradicional amb les tècniques que actualment s’utilitzen i crear la nostra línia de plats però sempre basant-nos en la cuina tradicional com poden ser els “suquets”, els arrossos de sempre. La diferència és que li estem donant una manera de cuinar o d’elaborar els plats amb tècniques molt menys agressives que cuiden molt més el producte però també intentem reflectir el que és la tradició als nostres plats.

2.          Pot ser la cuina creativa una cuina popular?
Jo crec que la cuina creativa ara mateix és molt accessible a tothom. Crec que hi ha molts restaurant que pots anar sense necessitat d’un alt poder adquisitiu com aquest, i que estan fent cuina molt creativa a menús de poc preu ja que la gent s’està movent molt i hi ha molts cuiners que han estat a molts llocs i tenen molta experiència. Crec que la cuina creativa està a l’abast de tot el món.

3.          Quant i per què va introduir tècniques creatives a la seva cuina?
Personalment, porto 6 mesos com a xef en aquest restaurant i simplement el que he fet ha estat seguir una dinàmica continuista del que s’estava fent en aquesta cuina actualment. Des de que va obrir el restaurant fa deu anys, hem seguit una línia avantguarda i moderna però no introduïda per mi sinó que intentem seguir aquesta dinàmica.

4.          Quines tècniques o plats us caracteritzen com a restaurant?
Parlant de tradició, el que tenim és un ravioli de cua de bou amb gamba de Palamós però el que hem fet ha estat una actualització. Seguim cuinant-ho de manera tradicional però després fem un mar i muntanya amb un aire de llima i unes làmines de ruibarbre. Podem dir que és un plat molt avantguarda.

5.          Fins a on pot arribar la cuina creativa?
Aquesta cuina no té límits. Mentre que els cuiners segueixin tenint inquietud sempre sorgiran tècniques i mètodes de cuina nous. Nosaltres ens anirem adaptant poc a poc però en principi aquesta cuina no té sostre. 


Juan Pretel

domingo, 21 de septiembre de 2014

Entrevista amb Sergio Humada, xef del Via Veneto

  1.   Quines diferències hi ha entre la cuina tradicional i la cuina molecular o creativa? Més que diferències, sempre es diu que la cuina pot ser bona o dolenta. La unió entre elles és que ha d’estar bona. Després et pot agradar més un plat creatiu o un d’altre més coneguda però la premissa bàsica de les dues és que ha d’estar bona i agradar. Les diferències es poden trobar en el restaurant en si, el tipus de clients, la manera de presentar els plats o la manera de funcionar, però la cuina, en general ha d’estar bona.
  2.    Pot ser la cuina creativa una cuina popular? Hi ha coses, com les últimes tècniques que és veritat que a casa són pràcticament impossibles de dur a terme. No puc veure una casa amb nitrogen líquid o fent esferes. No obstant, aquesta cuina pot ser popular ja que actualment hi ha cases de menjar, bars o “gastrobars” que estan apropant molt l’alta cuina a la gent que potser no es podria permetre anar a un restaurant i gastar-se cent euros per cobert. Aquets nous llocs estan fent una nova cuina adaptada als gustos o desitjos dels client però sempre mirant a les noves tendències culinàries.  
  3.     Quant i per què va introduir tècniques creatives a la seva cuina? Jo vinc d’una família d’hostaleria de San Sebastian i vaig començar amb el meu pare. Ell en aquella època feia coses modernes però bé, el meu gran salt va ser quan al cap de tres anys quan vaig fer Stage, treballant per a altres cuines arreu del país. Va ser llavors quan descobreixes una nova manera de cuinar, ja no només tècniques ni coses modernes sinó estètiques del treball o de quina manera funcionar, com portar una gestió moderna del restaurant i dels plats que després surten.
  4.  Quines tècniques o característiques us diferencien com a restaurant? Aquí a Via Veneto tenim una característica que potser pocs restaurants tenen i que per a mi té molt valor i és que aquí el treball de sala és molt important. Aquí hi ha molta feina de trinxat d’aus, d’emplatats a sala i potser això té un component visual per al client molt important. És la part més tradicional del restaurant però és veritat que funciona molt bé per l’element show. Després hi ha una part més moderna més aviat a la carta que això sí que corre a càrrec de la cuina però en general, al client la part del show li agrada molt.
  5.     Fins a on pot arribar la cuina creativa? Ara vivim uns anys en els que El Bulli va tancar i estem a un núvol. Realment, la cuina està a un nivell on mai havíem arribat. Estem a la televisió, als programes, a les ràdios... Tothom coneix a algun cuiner famós... La veritat que el moment on ens trobem ara és on mai hauríem pogut somiar. No sé on podem arribar però ja estem en un lloc perfecte.
Sergio Humada 

miércoles, 10 de septiembre de 2014

Novedades!

El mundo de la cocina esta de fiesta!
En octubre se estrenara en España un nuevo programa llamado "Los mejores chefs del mundo". Este proyecto se emitirá un en el nuevo canal Fox Life
La serie contará con la presencia de los 13 mejores chefs del mundo según la revista británica Restaurant. Este innovador formato nos permitirá conocer la organización y el funcionamiento de los restaurantes más prestigiosos del mundo culinario. 

Aquí os dejo un enlace de la noticia: http://cultura.elpais.com/cultura/2014/09/03/television/1409765759_088562.html



Esperamos con ansia este nuevo programa!

Tornem!

Ja estem de tornada! Les vacances ja s'han acabat així que toca seguir treballant.
Aquesta pròxima setmana començarem amb les entrevistes pels diferents restaurants de Barcelona que practiquen  la cuina creativa. 
Els restaurants escollits són:
  • Abac.
  • Tickets.
  • Via Veneto.
  • Caelis.
  • Moments.
  • Arola.
  • Lasarte.
  • Roca Moo.
  • Neichel.
  • Manairó.
  • Alkimia.
  • Saüc.
  • Jubany.
  • Centonze.
  • Dos cielos.
Esperem aconseguir les respostes de tots els grans xefs que porten aquests restaurants per tal de poder interpretar les seves idees sobre aquesta nova cuina. Posteriorment farem la ruta gastronòmica per tal de crear un nou recorregut culinari per la ciutat comtal. 
Arrenquem!!!


viernes, 25 de julio de 2014

ESFERIFICACIÓ

Comencem amb una de les tècniques més famoses conegudes arreu del món. Estem parlant de la esferificació. 
·     Aquesta tècnica és una de les més conegudes ja que s’ha popularitzat gràcies a la creació de varis plats amb esferificacions de xefs molt reconeguts. Aquest procediment es porta fent des de ja fa molt anys per tal d’imitar el caviar.  Aquesta tècnica consisteix en encapsular líquids a esferes fetes d’una capa gelatinosa. És necessari l’ús d’una proporció concreta d’un espessidor natural com per exemple l’algin.
Existeixen dos tipus d’esferificació:
1) Esferificació bàsica: En aquest cas, s’afegeix l’espessidor al líquid que es vol esferificar.
2)  Esferificació inversa: És l’aplicació inversa a l’esferificació bàsica. Si el líquid que es vol esferificar conté calci com per exemple el iogurt, només s’ha de submergir aquest líquid en una dissolució d’alginat. Si aquest líquid no conté calci, s’haurà d’afegir gluconolactat de calci i després submergir la solució en la dissolució d’alginat.

Aquest procediment es fa servir molt a la cuina ja que permet al cuiner o xef expressar
tots els sabors d’un plat en la seva màxima potència ja que, un cop introduïda la
esferificació a la boca, aquesta explota i allibera tota la seva energia i força fet que fa
que el client experimenti una experiència única. 


miércoles, 16 de julio de 2014

JA ESTIC EN RUTA

Això ja comença a arrancar! 

A partir d'ara aniré penjant regularment una petita explicació sobre les diferents tècniques que estic descobrint gràcies al treball i que em semblen d'allò més interessants. 

A més de les sorprenents tècniques, també penjaré les meves visites als diferents restaurants barcelonins que practiquen cuina creativa. 

lunes, 14 de julio de 2014

L'ÍNDEX DEL TREBALL - INDEX OF THE PROJECT

Hey! Here I post the index of my super work! I have included all the points or parts that I consider that must be for understand or appreciate this interesting project. I hope you will be satisfied!  See you soon!

These are all the points:


1.      Cover.

2.      Index.
3.      Introduction.
4.      Body.
4.1.   Introduction to creative cuisine.
4.1.1        What is it?
4.1.2        Objectives of the creative cuisine.
4.2.   Background or the past.
4.2.1        History.
4.2.2        Creators.
4.3.   Defenders and detractors.
4.3.1        Proponents.
4.3.2        Opponents.
4.3.3        Ferran Adrià and "El Bulli".
4.4. Techniques of transformation or manipulation.
4.5.   Tools and products.
4.4.1        Chemical products needed.
4.4.2        Instruments required.
4.6.   Culmination: art on the plate.
4.7. Tourist route to creative restaurants on Barcelona.
4.8. Interview.
4.9.   Recipe.
5.      Conclusions.
6.      Bibliography.

domingo, 13 de julio de 2014

"Cuinart-BCN" , més que un Treball de Recerca

Existeixen diversos factors a tenir en compte quan es vol decidir el tema d’un treball acadèmic tan important com el TR. Per una part, ha de recollir aspectes de la meva formació que, per nous i atractius, m’han impressionat, i , per una altre banda, reflectir i establir totes les bases de tota una aposta de futur acadèmic i professional.
En aquest sentit, crec que el tema que he escollit uneix a la perfecció tots aquests aspectes. Es tracta de parlar de ciència. I es tracta d’aplicar la ciència a una de les disciplines vitals i socials inherents al ésser humà i de major transcendència: la cuina.

Des de temps immemorials l’home s’alimenta per a subsistir, i ho fa basant-se en la transformació dels ingredients naturals que ha tingut al seu abast. És en aquest exercici de transformació on s’ha evidenciat una veritable revolució en el món de la gastronomia: la incorporació d’elements físics i químics al procés culinari per a obtenir un resultat totalment innovador i altament creatiu. El que s’ha donat a anomenar cuina molecular o creativa.

La finalitat d’aquest treball és definir, explicar i catalogar els diferents processos científics que s’han incorporat a la gastronomia, clarificant-los i desterrant així la idea de que aquests processos són poc saludables, superflus o inútils.
Emprendrem un camí apassionant per la historia de la gastronomia creativa, veient com, poc a poc, grans precursors s’han donat compte de la utilitat de la ciència per a fer les seves creacions. Explicarem els processos científics i a catalogar els seus ingredients, veure que fa cada un d’ells i per a què s’usa. Experimentarem amb alguns d’ells a nivell pràctic fins a un producte final elaborat.
I per últim, sortirem al carrer per a comprovar, en una espècie de ruta gastronòmica molecular per la ciutat de Barcelona, per a veure com aquest tipus de cuina ja es troba entre nosaltres, parlant amb els seus protagonistes per a que ens expliquin com la veuen, com han arribat fins a ella i cap a on creuen que ens portarà.
En definitiva, veurem que darrere un plat bonic hi ha molt més que una aparença, hi ha art barrejat amb cuina.